Lo nostre parlar se diferencia del català, per dir-ho d'alguna manera, de diccionari,per l'ús dels articles i pronoms personals amb paraules diferents ("natros" = nosaltres ,"vos"= us, "seua" = seva ...), així com pel terme "pos" (doncs en català), i per la inclusió de noves paraules, moltes d'elles adaptades del castellà o agafades del valencià (la nostra comunitat veïna).Cada població té algunes paraules genuïnes. Los temps verbals tamé tenen alguna variant. Així la majoria de temps del Subjuntiu canvien sempre.Per exemple :vagi= "vaigue" , faci= "faigue" o "face", hagi fet = "haigue fet", fessis = "fesses" etc. Al Present de Indicatiu del verb "haver" tamé canvien tres persones :  he = "hai",havem = "ham", haveu = "hau". En verbs amb les vocals "ei" o "e" se sol prescindir de la "e" i se pronuncia com a "i", per exemple "minjar" = menjar o "dixar" = deixar .
L'altra característica bàsica, és lo canvi de pronunciació en algunes vocals,a vegades pronunciant-les tal com s'escriuen, pronunciant les "e" àtones com "a", o bé canviant la "o" àtona per "au". En lo primer cas tenim paraules com "pernil" o "formatge" on les "e" se pronuncien com a tals. En lo segon, un exemple seria "anguany" = enguany o "alefant" =elefant . Per últim, com a exemples de la transformació d'"o" a "au" tindríem casos com "aurella" = orellao "auliva" =oliva .