Lo Traductor - Traductor Delta-Català M-Z  
|A|  |B|  |C|  |D|  |E|  |F|  |G|  |J|  |L|  |M|  |N|  |O|  |P|  |Q|  |R|  |S|  |T|  |U|  |V|  |X|  |Y|

T R A D U C T O R

DELTA DE L'EBRE - CATALÀ

Anterior
IniciFinal
SegŁent

macador : mocador
maixella : part allunyada de la vora de l'aigua de la platja on de ser fons es passa a tenir l'aigua al turmell
mal/mala : indica que una cosa és gran o bé que és espectacular. Ex : "Ha fotut mal aiguat este matí" o "Té mala casa a la muntanya!"
man germana : ma germana
manisa : rajola
mano : germà,noi,colega . També s'utilitza molt en el parlar quotidià. Ex : "Au mano que xalaràs pel Caribe"
marcha!! : denota sorpresa o admiració davant algún fet. Ex: "Marcha!! Així anquells s'han comprat un cotxe nou? 
marge : separacions i vores dels arrossars
massana : poma
matalap : matalàs
matutero : persona que caça o pesca de manera il.legal (furtiu)
meló de moro/meló de tot l'any :  síndria / meló
menejar : moure
merenguera!! : s'acostuma a acompanyar amb la paraula xata ("Xata Merenguera!! ") i es diu quan passa una dona especialment atractiva 
m'heu : m'ho. Ex : "L'altre dia m'heu contava"
mifa : au rapinyaire nocturna que en català s'anomena òliba
mija : mitja
minjar : menjar
miquelet : larva de yayo que habita en les aigües dels quadros
momos : ganyotes ( v. fer momos
mongetes : crispetes
monyo : cabell. Al monyo com a pentinat se li diu pataca
morrandes : 1.- restes de menjar que queden a la part superior e inferior dels llavis o dels  morros ; 2.- torca't les morrandes! : eixugat els morros! 
mos : ens
munyica : canell

Anterior
IniciFinal
SegŁent

nano : cosa molt gran (no es refereix a nen). Ex : "Va pescar un peix que fea  lo menos 2 metros. Vaya nano!!"
nasera : burilla del nas

Anterior
IniciFinal
SegŁent

oco : 1.-s'utilitza per avisar a algú que vagi amb compte. Ex : "Oco de caure per les escales"; 2.- oco baix


Anterior
IniciFinal
SegŁent

pàtxera : ocell de cames llargues que en català s'anomena "Esplugabous"
palometa : papallona
panís : blat de moro
paréixer/aparéixer : semblar. Ex : "M'apareix / Me pareix que l'hai vist esta tarde"
pataca : 1.- patata ; 2.- monyo
pedre : perdre
pendre'l bany : banyar-se
pepitarra/pipitarra : espècie de cuc de terra
perdut/dàtil/jínjol : entremaliat
perxar : empényer una embarcació (puntona) amb un pal (perxa) que toca al fons
pesteta : bitxo (espècia picant)
petar-se : tirar-se un pet (v. bufar-se)
picar : trucar per telèfon
pichinada : tonteria,xorrada
pigota : enfermetat anomenada en català varicela
poal/poval : galleda(v. balde)
poc suc : poca solta
pos : equivalent al doncs en català i que és el mot que més identifica i diferencia la gent de les comarques de l'Ebre. Se sol dir que els de Barcelona parlen en "doncs".
preventó/primentó/pramentó : pebrot
pronte : aviat
puntona : barca plana per sota i acabada en punta per ambdós costats, que antigament s'utilitzava per a moure's per les llacunes i canals

Anterior
IniciFinal
SegŁent

quadro : camp d'arròs

Anterior
IniciFinal
SegŁent

rabosa : guineu
rall : 1.- tipus de xarxa per a pescar ; 2.- tira'l rall
rafal : estructura per a fer ombra
rampa : construcció feta amb fustes i ferros que s'utilitza en època de festes a les places de bous per tal d'evitar que el bou t'agafi
rano : granota de dimensions considerables
rapitenc : beguda originaria de Sant Carlos de la Ràpita, consistent en vermut negre i sifó.
raser : lloc cobert o a on s'evita el vent i on hi toca el sol directament
rebordonit : classe d'arròs bord que surt a tots els camps d'arròs i que ha de ser arrencat quan es birba
regirar : remenar. Ex : " Regira l'arròs o se t'apegarà"
relonge : rellotge
rellissar : relliscar
rendilla : mosquits petits que no piquen
repassar : esvandir els plats després de rentar-los ( ascurar-los)
revolta : corba
rogle : 1.- superfície cultivada ; 2.- fer-se rogle
rodalicho : espiadimonis( en castellà libélula )
roig/roja : vermell/vermella. En cap cas s'utilitza "vermell"
romer : romaní

Anterior
IniciFinal
SegŁent

samaruc : 1.- capgròs (en castellà renacuajo) ; 2.- també s'aplica per dir que una persona està  grassoneta
santet : enganxina
saquet : bossa de plàstic
sarabastall : terrabastall
sarpat /sarpada : agafar una cosa d'una revolada
sàssia/sàrssia : xarxa
seba : 1.- borratxera ; 2.- pegar seba
sec de la cama : canyella de la cama
sorrapa : marro del cafè
sostobar : 1.- moure una cosa que esta mig despresa deixant-la encara pitjor. Ex : "No sostobes les taches que se t'arrancaran";  2.- sostoba't! : espavila't!, mou-te!

Anterior
IniciFinal
SegŁent

taban : tàbec
tabot : totxo
tacha : clau
tall : 1.- tall ; 2.- munt. Ex : "Quin tall de gent que va vindre ahir pel poble"
tamé : també
tamó : por
tat ? : veritat?, oi? . Ex : "Tat que vindreu lo dumenge? "
tau : una espècie de rata de considerables dimensions ( que pot arribar a medir 22-23 cm., sense contar la cua que pot ser d'uns 20 cm). Al  poble d'Els Muntells també s'associa a una beguda alcohòlica. Si voleu més informació pulseu aquí.
templat : eixerit. Ex. : "Quin xic més templat"
tenca : 1.- peix anomenat en català "barb" ; 2.- pareix que t'haigues tragat una tenca : es diu a les persones amb la nou del coll molt pronunciada
tio maso : expresió per dir a algú que està encantat o despistat.
tito : 1.-gall d'indi ; 2.- tito de llavor : gall d'indi engreixat per a la cria
tomata : tomàquet
tora : elevació del terreny dins d'una zona inundable.Normalment és un camp d'arròs convertit en hort
torcar : eixugar
tovalla : tovallola

Anterior
IniciFinal
SegŁent

uay/buay : denota sorpresa ( agradable , pero a vegades hipòcrita ) i reacció davant una insistència obstinada. Ex : "Buay! Dixa estar al xiquet!"

Anterior
IniciFinal
SegŁent

vaiga !! : expressió equivalent a "vaja!!" 
vaigue : vagi
venada /pega'l cap : dèria. Ex : "Li va donar la venada /Li va pega'l cap  que volia anar a vore a sa padrina"
vianda : paraula molt genèrica que anomena qualsevol munt de coses,siguin el que siguin (v. fato). Ex : "Tenim l'almassen ple de vianda "
viatge : vegada. Ex : "Quants de viatges has anat a Barcelona?"  (v. volta
vidriola : guardiola
vinia : venia
vinvar : minvar 
volta : vegada . Ex : "Ja vam anar una volta a Castelló"  (v. viatge
volta figuereta : tombarella
vore : veure
vos : us

Anterior
IniciFinal
SegŁent

xaic/xec/xic/ec/eic :Expressió que s'utilitza per cridar una persona o reclamar la seua atenció,sempre del gènere masculí. Si és del femení,es sol dir Xica, encara que en poblacions com La Cava s'utilitza el terme Eca
xalar : disfrutar,passar-s'ho ve
xalador : persona a qui li agrada passar-s'ho bé
xapadillo : forma de cuinar les anguiles, assecant-les primer al sol i després rostint-les
xocotet/xicotet : petitet,menudet
xoriço : fuet. Del xoriço vermell,aquí baix se'n diu xoriço roig

Anterior
IniciFinal
SegŁent

yayo : 1.- avi ; 2.- escarbat de considerables dimensions, que en el seu estat previ a la metamorfosi adopta la forma de miquelet

De la A a la L

|A|  |B|  |C|  |D|  |E|  |F|  |G|  |J|  |L|  |M|  |N|  |O|  |P|  |Q|  |R|  |S|  |T|  |U|  |V|  |X|  |Y|

Suggerències,errors o canvis:
 

|Índex|    |Pròleg|    |Introducció a l'Idioma|    |Expressions típiques|     |A-L|    |M-Z|    |Les Aus|    |Altres Traductors|