  
acochar-se : ajupir-se afrontar : fer respecte o por una cosa, ruboritzar agarrat : garrepa agarrar : agafar agranar : escombrar alego : aviat, d'aquí no res. Ex.1 : "Alego arribaran i dinarem". Ex.2 : "Mos dixaran sense aigua a l'Ebre, alego!". almassen : magatzem allà-callà :de quan en quant,no molt sovint. Ex : "Allà-callà anem a comprar al mercat d'Amposta" amanir :preparar,fer. Ex.1 : " Ja t'has amanit la bossa? "-> "Ja t'has preparat/fet la bossa? " . Ex.2 : " Amanix-te,que mo n'ham d'anar" -> "Prepara't/Arregla't que ens n'hem d'anar" ambustero : mentider amela : ametlla amollar : 1.- deixar anar. En la terminologia de l'agricultura se sol dir : "Vaig a amollar l'aigua de la boquera" quan es pretén obrir la comporta que dóna aigua a un "quadro" procedent d'un canal o sèquia ; 2.- Amollar la tossina amorsar : esmorzar amprar : vol dir demanar una cosa per tornar-la després.Curiosament aquesta paraula no té un verb equivalent en castellà (seria "pedir prestado"), ni en català (ja que no té el mateix significat que "emprar"). En canvi en anglès sí que hi ha un equivalent : to borrow anar sego/bufat/calent : anar borratxo ancert : casualitat. Ex : "Quin ancert! T'anava a preguntar lo mateix! " anclavar : clavar andosiau : adéu si au angle : 1.- aspecte, "pinta" . Ex : "Vaya angle que fas vestit així " o "Fa un mal angle quan va calent ". 2.- en l'angle : "sembla ser que...". Ex : "En l'angle, plourà " anguany : aquest any,aquesta temporada,enguany anquell/a : aquell/a ans/antes/adés : abans ; antes s'utilitza per periodes més llargs de temps que adés, que és per a períodes molt curts. anterra : 1.- al terra. Ex : "Li han caigut tot los papers anterra ". 2.- anterra la vaca apanyar : arreglar,reparar aparéixer/paréixer : semblar ; Ex : "M'apareix / Me pareix que l'hai vist esta tarde" apo!! : indica desilusió, descontentament o sorpresa. Ex: "Apo!! Així se t'ha mort la tossina? " arrar-se : equivocar-se arreu : significa "qualsevol cosa" o "aleatòriament". Ex : "- Què vols pa dinar? - Arreu! " o "De quina classe vols los calcetins? - Arreu, los que t'apareguen bé " arroplegar : recollir,agafar asborronar-se : escandalitzar-se ascarabicha : insecte de la familia dels escarbats ascoufit : olor que fa un lloc tancat i amb humitat ascrupol : fàstic ascupinyar : escopir ascurar : rentar els plats asgarrar : estripar asmusar : donar repelús una cosa aspai : compte ; Ex : "Ves aspai quan crusigues la carretera" aspavil : expresió que s'usa per donar pressa a algú. Ex : "Aspavil que farem tard" aspenta : empenta aspentejar : empènyer asserenar-se : tranquilitzar-se . Ex : "Estàs massa nerviós.A vore si t'asserenes una mica" astacar-se : 1.- enfonsar-se,quedar-se clavat en un mitja fangós o en la sorra de la platja ; 2.- Ficar la pota. Ex : "T'has astacat hasta'l fetge dient-li això" astuviar : estalviar auargina / auarginga : albergínia au : prou. Ex : " N'hai pescat una i au " aufendre : trobar una cosa desagradable,així com també una persona. Ex : "M'aufen l'aulor de la lejía" aulor : olor auliva : oliva aurella : orella avant/atràs : endavant / endarrera ave... : equival a "A Maria...." i s'utilitza en entrar a la casa d'una altra persona averiguat : mudat, arreglat. Ex : "On vas tan averiguat, ni que fos dumenge!!" bac
: caiguda. Ex : "Va pegar mal bac en la
bicicleta! "
caguera : ganes d'anar de ventre calces : mitges calcetí : mitjó caleta : supositori capçot/capot : persona que és una mica tossuda o encantada carabassa : 1.- color taronja ; 2.- carbassa caragol : cargol carlota : pastanaga carrucho : embolic al cabell catiusques : botes d'aigua cementeri : cementiri ces : 1.- forat del cul ; 2.- boca de ces : tenir la boca petita, boca de pinyó ; 3.- besa'm lo ces cha : expresió equivalent al "ché" en valencià. Ex : "Dixa'm estar,cha" chabusquero : 1.- impermeable ; 2.- condó chocolate bullit : xocolata desfeta chona/clòchina/cachel/gall/figa/pichina/paparrussa/pastisset : 1.- cony,vagina ; 2.- chona s'utilitza també per a dir a algú "tonto", però carinyosament. Ex:"No sigues chona" chufa : pet (v. bufa) churretes : cuetes fetes amb el cabell colgar : 1.- penjar el telèfon ; 2.- enterrar,quedar cobert d'alguna cosa . Ex : "Va caure al quadro i va quedar colgat de llac" coll : onada collar : arribar, abastar un objecte quan és llençat. Ex : " Llança esta pedra tot lo fort que pugues a vore hasta on colla" contompel : cotó fluix cordell : cordill corder : ovella correntilla : embranzida, "carrerilla" corretja : cinturó curiolet : insecte que en català s'anomena marieta cossiet : test cutimanya : insecte que viu als camps d'arròs i que pica entre els dits dels peus, produïnt un intens dolor
depòsit : dipòsit destimbar : desfer-se coses que estaven apilades. Ex : " En traure este tronc se m'ha destimbat tota la llenya" destorbar : fer-se malbé un aparell. Ex : "Se mos ha destorbat la tele" diarrera : diarrea dillums/dimach/dumenge : dilluns/dimarts/diumenge dixar : deixar doblària : amplada doble/a : gruixut/gruixuda . Ex : "Té los braços molt dobles"
eigues?!
/ veigues?! : s'utilitza per a donar-se
la raó a un mateix. L'equivalent en català seria "Ho veus?".
Ex: "Eren les dotze quan van arribar, eigues?!" o "Veigues si
cago?!" . Aquestasta última es sol dir quan algú et
pregunta que fas i no tens ganes de contestar-li o quan és prou
evident qué és el que fas.
fachós : ridícul, estrambòtic faena : feina faigue : faci fangucher : acumulació de fang fart : golafre fato :paraula molt genèrica que anomena qualsevol munt de coses,siguin el que siguin ( v. vianda ). Ex : " Tenim un munt de fato pa minjar a la nevera ". Últimament s'ha associat la paraula per anomenar les drogues genèricament . Ex : "Portes fato?" fava/rata/muxarra/titola : polla,penis fesols : mongetes seques fil d'aram : filferro flat : olor forta, generalment associada a l'olfacte dels gossos. Ex :"Lo gos ha trobat flat d'algún animal per aquí " fregadora : fregona frigol : troç de barra de gelat amb dues galetes a banda i banda. El nom prové de la coneguda marca de gelats que suposem va estar present als principis de vendre's gelats frigola : farigola fumeral : xemeneia
gallinassa
: excrements de gallina barrejats amb palla
que s'utilitzen com adob
juí : judici
llanut : xulo,cregut llapor : tipus de planta que està als arrossars i sèquies.Serveix d'aliment a algunes aus aqüàtiques llet de pot :llet condensada llevar : treure. Ex : "Lleva't d'aquí que me fas nosa" llima : 1.- llimona ; 2.- fotre's una llima llimpiar : netejar lloca : 1.- au en període de incubació. 2.- persona de poca empenta, fleuma lo/los : el/els. Pronom que distingeix a la gent d'aquestes comarques, ja que és molt utilitzat. Ex : "Lo tio Joanet"
|A|
|B| |C|
|D| |E|
|F| |G|
|J| |L|
|M| |N|
|O| |P|
|Q| |R|
|S| |T|
|U| |V|
|X| |Y|
Suggerències,errors
o canvis: |Índex| |Pròleg| |Introducció a l'Idioma| |Expressions típiques| |A-L| |M-Z| |Les Aus| |Altres Traductors| |
