Una de les característiques de tots los pobles, són los personatges peculiars i més populars. Als Muntells ne ha uns quants, encara que molts, malauradament, ja no estan entre natros. Aquí vorem un recull d'alguns dells. El fet de que a tots se'ls anomene "tios", no és ni perquè siguen familia, ni per falta de respecte, si no que al poble és costum de dir a tothom "tio", en el cas de que sigue una persona de més avançada edat:

Lo tio Blanco: Vivia a la única barraca que queda al poble, al carrer Major, al costat del forn de pa. Se'l podia vore moltes tardes assentat fora la barraca al costat de la seua inseparable bicicleta. Tothom el recorda molt entranyablement, i sempre saludava a qualsevol que passava, conegut o no. Si t'aturaves a parlar en ell, sempre tenia alguna cosa que contar o que ensenyar (la seua pesca del dia, els seus gossets...). Ha aparegut en alguns reportatges del delta.

Ramonet de Ramonillo: Dedicat integrament al camp, se'l pot vore sempre en la seua Mobylette i la seua aixada, amunt i avall d'un hort a l'atre. Viu al carrer Major. Hi ha frases, que per elles mateixes ja evoquen  anècdotes protagonitzades per este mític personatge com ara: "...i zRamodnet  al verzim!!" o "no'm dinúnzie que li pagaré un 'vizfqui' al de Pilar" o "i com ez que yo pezco?", que l'identifiquen, juntament en la seua peculiar manera de parlar. A més, ha fet famoses atres frases gastronòmiques com "zi  minjo col, bozo,zi minjo carn, no bozo tant i zi minjo peixz no bozo genz" o "lo bernat ez bo en nap, te minjes lo bernat i llanzez lo nap".

Pepito Bou: Era el pastor de l'únic ramat de corderes que hi havia al poble i amo, junt en la seua dona Lourdes, de la carnisseria. Totes les tardes se'l podia vore passejant lo ramat en los seus gossos i cridant unes estranyes paraules com ara: "Ma,ma,Prrrrr,Ta".

Lo tio Toni: Personatge ja desaparegut, però tremendament entranyable i conegut per tothom. Vivia davant de la Barraca del Governador Graupera i se'l podia vore assentat allí totes les tardes berenant un plàtano i en una botella de grasiosa. Sempre que algú passava, amollava un crit agut saludant, i si t'aturaves a parlar en ell sempre tenia conversa. Una de les seues històries favorites era explicar que ell "quan era jove saltava los margens i los canals".

Lo tio Alfredo lo Roco: Una de les principals atraccions turístiques del poble, era una col·lecció de patos que hi havia en una bassa situada al Carrer Major enfront del Carrer Joan Algueró, propietat del tio Alfredo lo Roco, els quals ja se trobaven com a casa quan sentien  "de patí, de patí, bruts, bruts!!" (frase utilitzada per este personatge al  moment de donar-los minjar). Ara estos patos han estat traslladats al costat de la carretera del canal.

Lo tio Porra: Així com a Mèxic tenien a Jorge Negrete i sus Mariachis, als Muntells, en lo seu temps, teníem a un dels principals  "cabecilles" d'anar a cantar les "ovades" (unes cançons d'un alt contingut picant, que  s'anaven cantant a les tantes de la nit de porta en porta). Quan entra al  de Pataquera se li pot sentir lo seu típic saludo "quí és?", al que los cohabitants que ja el coneixen acaben contestant lo que s'ha de contestar segons el protocol Porra: "Lo de detràs!".

Lo tio Tau: Encara que era un personatge de Sant Jaume d'Enveja, espero que mos permitixquen de nombrar-lo com si fossa nostre, perque era molt famós en este poble per la dessignació que li va donar al xatet de vi com a tau.

Lo tio Joanet: S'aixeca de matí-manyana i agafa la seua peculiar bicicleta, que té més de 40 anys, i se'n va pels diferents horts que té repartits pels voltants del poble. A l'estiu sempre va a collir figues i raïm. La seua contrassenya particular a l'entrar al de Pataquera és "La llum crema" a lo qual lo que hi ha detràs de la barra, respón posant-li un gotet de vi damunt de la taula. Una de les seues més famoses habilitats és la d'arreglar coses i la de fer invents en los materials més inverossímils. Un dels seus últims invents va ser un molinet accionat pel vent, que feia circular aigua dins d'una bassa.

Paco de Batiste: Conegut per la seua gran sabiduria de la filosofia muntellera. Pare d'un altre futur personatge: "lo Tipo". Algunes de les seues frases són: "Mai begues vi,que en ameles, sí" o "Si beus vi blanc, pixes blanc, i si beus vi negre tamé pixes blanc, lo qual vol dir que algo te queda" o "les carreteres que existixen avui en dia les feen los burros: als Muntells són rectes i les d'Amposta són tortes, lo qual vol dir quels burros dels Muntells eren més listos".

Tino de Nassi: Si un soroll del carrer era conegut fa un temps als Muntells, este era lo del motor de la moto de Tino. Este personatge se passejava, i encara ho fa però en una altra moto o en bicicleta, tots los dies pel carrer Major en la seua "scooter" (havia tingut tamé una de les clàssiques Mobylettes) aturant-se per cadascun dels bars dels Muntells (quatre en total: lo del "Trucho" o Estela, al de "Pataquera", també conegut com "Pepet" o Bar Bayo, al Casal i al del "Machino" o Ida), en especial predilecció pel de "Pataquera" on degusta l'especialitat de la casa, "lo tau".

Camín: Personatge de fora del poble, pero que ha passat moltes estones dins d'ell. Es l'antic pastor dels bous que se poden vore a prop de la mar. Sempre en bicicleta i en lo seu puro a la boca, transitava pels bars del poble. Moltes vegades, per impossibilitat d'agafar la bicicleta, demanava a algú que el portés, pronunciant la següent frase molt a prop de la cara i en un dit aixeca't: "Tu tens cotxe, tu? Pos porta'm al matar". Una de les altres seues frases més mítiques es: "Jo allí an vaig pague", refereint-se a la seua solvència econòmica. Actualment ja no se'l veu tant perque va trobar novia, i ha canviat radicalment els seus hàbits.

Nota: Esta secció se fa desde tot lo respecte i carinyo cap a estos personatges. Si algún d'ells se sent aufés o senzillament no vol aparéixer, que mos ho faigue saber, o si hi ha alguna imprecisió o falta informació, tamé: